divendres, 19 de novembre del 2010

lectura 1r batx

Els alumnes que llegiu aquesta faula de Ramon Llull, haureu de presentar les activitats d'analisi i reformulació 1 i 2 de les propostes didàctiques que trobareu al final del llibre. A més, haureu de triar-ne una d'entre la 3, 4 o 5, aquestes de caràcter més creatiu.

Els qui aspireu a l'excel·lent ;-) m'haureu de sorprendre amb una breu faula creada per vosaltres. L'extensió serà d'un foli a doble cara aproximadament, escrit amb word (Times new roman, 12 i amb espaiat 1,5). El tema, en homenatge al savi medieval, l'abús de poder i la corrupció, que desgraciadament continua sent ben actual quasi vuit segles després.

Últim dia per a presentar els treballs: dijous, 9 de desembre.

Bona lectura!!

dilluns, 21 de juny del 2010

Tasques d'estiu

En els enllaços que hi ha a continuació trobaràs inforMació sobre els continguts a preparar i les tasques a realitzar per a recuperar l'assignatura en la prova extraordinària de setembre.

dimarts, 4 de maig del 2010

I tant que es fa bona música en valencià

Wiki d'urgència per començar a omplir un gran forat...

divendres, 30 d’abril del 2010

Ei-xi-me-nis!!!



M'ha agradat molt el muntatge Eiximenis, el viatger de les mil paraules, de la companyia La dependent sobre Francesc Eiximenis a la Sala l'Horta que hem vist amb els alumnes de 3r i 4t d'ESO.
I m'ha agradat perquè ha estat pur teatre: paraula, gest i la màgia de ficcionar una realitat molt llunyana i acostar-nos-la-hi i, així, fer-nos-la entendre.
Una realitat tan llunyana com la del món d'Eiximenis (Ei-xi-me-nis!), que, ja ho sabíem, fou un frare franciscà (no com el pare Vicent, que fou dominic).
M'ha agradat la idea d'uns atabalats frares mendicants del segle XXI que, davant l'ensurt de veure anul·lada la conferència d'un erudit (a qui -ens ho han demanat els actors des de l'escenari!- ja suplirem els mestres i el Google i la Viquipèdia, i...) al voltant de la vida i obra de Francesc Eiximenis (Ei-xi-me-nis!), improvisen la posada en escena de l'obra del frare homenatjat, Contes i faules, de manera que assistim, també, a un repàs de la tipologia bàsica (de personatges, espais i adoctrinaments) dels exempla medievals, que també coneixíem de l'aula.
Així, hem vist els liberals i menestrals dels diferents gremis de la ciutat: advocats, llauradors, pescaters, metges, sabaters i aquells anacrònics funcionaris que havien de donar llicència al nostre frare franciscà per a fer arribar als jurats de la ciutat el Regiment de la cosa pública; hem tornat a veure com són caracteritzades les dones per l'home medieval (talment com ara ho fan moltes sèries de televisió, n'hem parlat, no?) i, fins i tot, és probable que alguns de nosaltres hàgem recordat els acabats de llegir Contes de Canterbury, i la burla que aquests contenien del comportament i les maneres de ser de personatges que encarnaven tot un col·lectiu (estudiants, monjos, cuiners...), tot un gremi.
I, sobretot, m'ha agradat el contrast entre Francesc Eiximenis (Ei-xi-me-nis!) i Vicent Ferrer, el franciscà i el dominic, el teòleg discret i el predicador de masses, l'escriptor gairebé oblidat per la posteritat no especialitzada i l'omnipresent showman religiós, venerat fins als nostres dies per la posteritat popular, i no.
I amb tant d'humor basat en la paraula, en el joc lingüístic, en la ironia històrica hagiogràfica:

-Ah! telefonada de l'Abat!
-Alabat sia Déu!

Sant Vicent, dit en alt (Timete Deum), passa avant, passa arrere, al ritme de les reverències del funcionari:
-Passe, pare; passe, pare...

El mateix funcionari que, de seguida, es penedeix d'haver-se oferit al dominic per resoldre-li uns problemetes amb l'aigua, perquè:
-Ja se sap, pare, vós amb una roca i una canya i... vinga el xooorro!
M'ha agradat molt perquè, juntament amb d'altres activitats organitzades per l'AVL per conmemorar el 600 aniversari de la mort de Francesc Eiximenis, promou i reivindica la figura d'aquest autor català que va estimar pregonament la ciutat i el regne de València, autor que, als consellers de la dita ciutat, va adreçar l'obra que contenia reflexions i consells per a ben conduir el govern del Cap i Casal, el ja esmentat, Regiment de la cosa pública, el qual conté una apassionada lloa de València, imitada durant segles, fins i tot i sense ni sospitar-ho, per innumerables comissions falleres i d'altra mena d'actes festius i mai, mai, superada.
Francesc Eiximenis és un dels grans autors de la nostra alta literatura, una de les grans figures de la l'alta cultura dels valencians, que mereix lectura, estudi, estima i reconeixement.
Francesc Eiximenis, als nostres dies, dóna nom a un petit carrer al bell cor del barri valencià del Cabanyal, on els hereus d'aquells històrics jurats no hi han respectat ni el nom d'aquell teòleg que tant i tant va escriure amb un, cristià sentiment -això sí- de servei públic, si em permeteu ara, a mi, l'anacronisme; i de millora de la societat on vivia.


Mostra Francesc Eiximenis en un mapa més gran

dimarts, 27 d’abril del 2010

Facebook

Al Departament de Valencià li entusiasma que l'IES Ramon Muntaner siga a Facebook. Seguim-lo, doncs!

dijous, 15 d’abril del 2010

Més lectura...

A petició d'alguns alumnes, s'amplia el llistat del possibles lectures per al tercer trimestre amb la continuació de "Mor una vida, es trenca un amor" de Joan Pla.


Només la mar

LLIBRE DE LECTURA 1r ESO. Empar

El llibre de lectura corresponent a la tercera avaluació és:

- Àlex i Cia. Detectius. Jesús Cortés. Ed. Bromera.

Heu d'entregar un resum de cada capítol, escrit a mà, amb cal.ligrafia, ortografia i presentació acurades. També escriureu una opinió crítica.

Heu d'entregar el treball, com a màxim, el dia 7 de maig.

LLIBRES DE LECTURA 2n ESO. Empar

Podeu triar com a lectura obligatòria, un d'aquestos llibres:

- Temps de conquesta. Enric Lluch. Ed. Bromera
- Cartes d'hivern. Agustín Fernández Paz. Ed. Bromera
- Les confessions de Titus Burns. Jesús Cortés. Ed. Bromera

Fareu un examen escrit sobre la lectura la setmana del 3 al 7 de maig.

divendres, 9 d’abril del 2010

Continguts 3a avaluació 1r ESO D

En aquest enllaç trobareu els continguts de la 3a avaluació. I prepareu-vos-hi, que marxem de viatge!

dilluns, 5 d’abril del 2010

Continguts 3a avaluació 3r ESO A

En aquest enllaç trobareu els continguts de la tercera avaluació,i com que ja és primavera, reprenem amb poesia...

Continguts 3a avaluació 2n ESO C

En aquest enllaç trobareu els continguts de la tercera avaluació, que, ja ho sabem, la volem poètica:

diumenge, 4 d’abril del 2010

El gran rei i el cronista gran. O a l'inrevés.

El passat dilluns 22 de març, l'única tomba reial de la Corona d'Aragó que mai no havia estat profanada es va obrir per tal d'aprofundir l'estudi científic i el coneixement històric que a hores d'ara tenim sobre una determinada època -el segle XIII- i una determinada dinastia -la del Casal de Barcelona- de la nostra trajectòria com a poble.

(Pere el Gran a Flickr)

Del fill de Jaume I, el rei Pere el Gran (III d'Aragó, II de Catalunya i I de València), el poeta italià Dante Alighieri, escriu a la Divina Comèdia, fent-lo compartir Purgatori amb tot de pínceps negligents, que d'ogne valor portò la cinta:
Aquell que sembla tan robust, i canta
acompassat amb el del nas viril,
portà cenyit el cordó del valor;


Divina Comèdia, Versió de J.F. Mira

És a dir, com el seu sobrenom indica, el rei Pere fou vist com un home valerós i ple de virtuts pels seus coetanis, entre els quals, a més de Dant, trobem el nostre estimat cronista, qui, a més, dóna nom al nostre centre, En Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner va tindre una vida molt i molt intensa com mostren la seua crònica i aquest mapa biogràfic:



Mostra El decurs vital de Ramon Muntaner en un mapa més gran

I així, ell mateix ens ho conta a la crònica:
Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e trescents vint-e-cinc.
E estan jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l'Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
- Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Per tant, a seixanta anys, Ramon Muntaner, retirat en una alqueria de la seua propietat que hi havia a Xirivella creu rebre en somnis una autorització divina per a (d)escriure les grans meravelles que sap que ha viscut.
I entre aquestes meravelles històriques hi ha les gestes de Pere el Gran, a qui presenta com just hereu de son pare, el bon rei En Jaume, i, de fet, el fa segon conqueridor d'aquestes nostres terres:

E lo dit senyor infant En Pere, així com aquell qui era de pus alt cor e de mellor que null qui anc fos nat ne creu que neixerà, ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder. E pres comiat del rei son pare, qui el beneí e el senyà e li donà la sua gràcia. E tantost pensà de venir e'l regne de València ab rics-hòmens, cavallers e peons de Catalunya e Aragon. E con fo en la ciutat de València, pensà d'ordonar sos rics-hòmens e cavallers ciutadans, e almogàvers e sirvents de mainada, e hòmens de mar; e departí'ls tots lla on veïa que faïen major ops.
E ell anà-se'n vers Xàtiva, e sí es trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoi, e desconfí-los e los menà tots a mort e a confusió. E puis va d'altra part e féu atretal; així que con hom se pensava que fos en un lloc, ell era en altre, e lla on no podia anar a cavall, anava a peu ab los almogàvers.
E així menà tan fortmen la guerra, que els sarraïns no es sabien que es fessen; que lla on cuidaven ésser pus sauls, en aquell lloc los prenia e los ouceïa, e en captivava aquells que es volia: així, que la mort e la paor los mès e'l cor, en tal manera que no sabien a què se'n presessen. E sí es pensaren que faessen ajust en un fort castell qui és a una llega prop de Xàtiva, qui ha nom Montesa, e que d'aquell lloc darien damnatge a tota la terra.
E lo dit senyor infant sabé lo llur propòsit per espies que tenia entre ells, e lleixa-hi ajustar grans gents. E un matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu, e aprés tramés per tota sa terra , a sos rics-hòmens e cavallers, que venguessen a ell e així se feu com ell los ho manà. Enaixí que hi venc la host de la ciutat de València e de totes les viles del regne. E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell.
E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren: així que segurament hom pot ben dir que el dit senyor infant En Pere conqué partida del regne, altra vegada, de València. Enaixí que tots jorns les novelles anaven al rei son pare, dels grans ardiments, cavalleries, almogaveries e assaigs que el dit senyor infant faïa sobre los moros, de què ell havia gran goig i gran plaer.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Ramon Muntaner se sabia testimoni històric dels importants fets que considerava haver viscut -i que, certament, va viure- i volia deixar-ne constància escrita per a la posteritat.
Aquesta posteritat, ara, som nosaltres. Una posteritat que vestida, com veiem a les fotografies de l'inici d'aquesta entrada, de blanc científic, pot obrir un sepulcre segellat fa més de 700 anys i saber tantíssimes coses que ni el rei ni el cronista no hagueren mai imaginat -i d'haver-ho fet, hagueren suposat idees del dimoni!
Una posteritat que comptarà, gràcies a l'estudi i als avanços científics de segles, fins i tot amb una reconstrucció facial del mateix rei!



El rei, doncs, esdevé ara el veritable cronista. Potser no en serà un de tan apassionat com el vell Muntaner, però sí de tan gran com aquell.
Esperem, impacientment, les conclusions de l'equip investigador!
I per acaronar també l'oïda, aquest Mentem meam ledit dolor, un plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV, avantpassat del rei Pere. Plany compost pels monjos de Ripoll el segle XII, que trobareu en el treball The Forgotten Kingdom de Jordi Savall, que podeu escoltar al Spotify.







dissabte, 3 d’abril del 2010

El gran rei i el cronista gran. O a l'inrevés.

El passat dilluns 22 de març, l'única tomba reial de la Corona d'Aragó que mai no havia estat profanada es va obrir per tal d'aprofundir l'estudi científic i el coneixement històric que a hores d'ara tenim sobre una determinada època -el segle XIII- i una determinada dinastia -la del Casal de Barcelona- de la nostra trajectòria com a poble.

(Pere el Gran a Flickr)

Del fill de Jaume I, el rei Pere el Gran (III d'Aragó, II de Catalunya i I de València), el poeta italià Dante Alighieri, escriu a la Divina Comèdia, fent-lo compartir Purgatori amb tot de pínceps negligents, que d'ogne valor portò la cinta:
Aquell que sembla tan robust, i canta
acompassat amb el del nas viril,
portà cenyit el cordó del valor;


Divina Comèdia, Versió de J.F. Mira

És a dir, com el seu sobrenom indica, el rei Pere fou vist com un home valerós i ple de virtuts pels seus coetanis, entre els quals, a més de Dant, trobem el nostre estimat cronista, qui, a més, dóna nom al nostre centre,En Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner va tindre una vida molt i molt intensa com mostren la seua crònica i aquest mapa biogràfic:



Mostra El decurs vital de Ramon Muntaner en un mapa més gran

I així, ell mateix ens ho conta a la crònica:
Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e trescents vint-e-cinc.
E estan jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l'Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
- Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Per tant, a seixanta anys, Ramon Muntaner, retirat en una alqueria de la seua propietat que hi havia a Xirivella creu rebre en somnis una autorització divina per a (d)escriure les grans meravelles que sap que ha viscut.
I entre aquestes meravelles històriques hi ha les gestes de Pere el Gran, a qui presenta com just hereu de son pare, el bon rei En Jaume, i, de fet, el fa segon conqueridor d'aquestes nostres terres:

E lo dit senyor infant En Pere, així com aquell qui era de pus alt cor e de mellor que null qui anc fos nat ne creu que neixerà, ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder. E pres comiat del rei son pare, qui el beneí e el senyà e li donà la sua gràcia. E tantost pensà de venir e'l regne de València ab rics-hòmens, cavallers e peons de Catalunya e Aragon. E con fo en la ciutat de València, pensà d'ordonar sos rics-hòmens e cavallers ciutadans, e almogàvers e sirvents de mainada, e hòmens de mar; e departí'ls tots lla on veïa que faïen major ops.
E ell anà-se'n vers Xàtiva, e sí es trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoi, e desconfí-los e los menà tots a mort e a confusió. E puis va d'altra part e féu atretal; així que con hom se pensava que fos en un lloc, ell era en altre, e lla on no podia anar a cavall, anava a peu ab los almogàvers.
E així menà tan fortmen la guerra, que els sarraïns no es sabien que es fessen; que lla on cuidaven ésser pus sauls, en aquell lloc los prenia e los ouceïa, e en captivava aquells que es volia: així, que la mort e la paor los mès e'l cor, en tal manera que no sabien a què se'n presessen. E sí es pensaren que faessen ajust en un fort castell qui és a una llega prop de Xàtiva, qui ha nom Montesa, e que d'aquell lloc darien damnatge a tota la terra.
E lo dit senyor infant sabé lo llur propòsit per espies que tenia entre ells, e lleixa-hi ajustar grans gents. E un matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu, e aprés tramés per tota sa terra , a sos rics-hòmens e cavallers, que venguessen a ell e així se feu com ell los ho manà. Enaixí que hi venc la host de la ciutat de València e de totes les viles del regne. E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell.
E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren: així que segurament hom pot ben dir que el dit senyor infant En Pere conqué partida del regne, altra vegada, de València. Enaixí que tots jorns les novelles anaven al rei son pare, dels grans ardiments, cavalleries, almogaveries e assaigs que el dit senyor infant faïa sobre los moros, de què ell havia gran goig i gran plaer.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Ramon Muntaner se sabia testimoni històric dels importants fets que considerava haver viscut -i que, certament, va viure- i volia deixar-ne constància escrita per a la posteritat.
Aquesta posteritat, ara, som nosaltres. Una posteritat que vestida, com veiem a les fotografies de l'inici d'aquesta entrada, de blanc científic, pot obrir un sepulcre segellat fa més de 700 anys i saber tantíssimes coses que ni el rei ni el cronista no hagueren mai imaginat -i d'haver-ho fet, hagueren suposat idees del dimoni!
Una posteritat que comptarà, gràcies a l'estudi i als avanços científics de segles, fins i tot amb una reconstrucció facial del mateix rei!



El rei, doncs, esdevé ara el veritable cronista. Potser no en serà un de tan apassionat com el vell Muntaner, però sí de tan gran com aquell.
Esperem, impacientment, les conclusions de l'equip investigador!
I per acaronar també l'oïda, aquest Mentem meam ledit dolor, un plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV, avantpassat del rei Pere. Plany compost pels monjos de Ripoll el segle XII, que trobareu en el treball The Forgotten Kingdom de Jordi Savall, que podeu escoltar al Spotify.







dimecres, 17 de febrer del 2010

Post-mortem

"...que em note sol, que toque soledat,
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut..."

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS

dissabte, 16 de gener del 2010

Continguts 2a avaluació 1r ESO D

En aquest enllaç trobaràs els continguts, les referències bibliogràfiques i les dates dels exàmens de la segona avaluació.

dijous, 14 de gener del 2010

Compensatòria: enquesta sobre Gran Torino

diumenge, 10 de gener del 2010

Continguts 2a avaluació 2n ESO C

En aquest enllaç trobaràs els continguts, les referències bibliogràfiques i les dates dels exàmens de la segona avaluació.

dimecres, 6 de gener del 2010

Continguts de la 2a avaluació 3A

Tornem a les aules i continuem amb el treball. En aquest enllaç trobaràs els continguts, les referències bibliogràfiques i les dates dels exàmens de la segona avaluació. Amb tenacitat...

diumenge, 3 de gener del 2010

PROVES PAU 2010

ANNEX
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II


Les proves d’accés a la universitat de Valencià: llengua i literatura, d’acord amb Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008), tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica de l’estudiant, els coneixements i les capacitats adquirits en el Batxillerat i la capacitat per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari.
Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.
La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:

1) Comprensió del text
2) Anàlisi lingüística del text
3) Expressió i reflexió crítica

Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. XX-XXI), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.

1) Estructura de l'examen

1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
d) Identificar el registre (formal/ informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
e) Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
f) Identificar les veus del discurs.
g) Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats a) i b), i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.


1.2. Anàlisi lingüística del text: identificació i anàlisi d’estructures gramaticals.

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions gramaticals relacionades amb el text, com ara les següents:
a) Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
b) Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
c) Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
d) Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un text escrit d’una extensió mitjana (unes 150 paraules).

La primera qüestió se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel•lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
Convé advertir que tant el text de l’opció A com el de l’opció B poden ser literaris. Això no obstant, també es pot donar el cas que el text d’una de les dues opcions siga no literari.



2) Criteris generals d’avaluació


1) Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)

2) Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)

3) Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)
b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

El perquè de tot plegat


examen 19 de gener