Ei-xi-me-nis!!!

M'ha agradat molt el muntatge Eiximenis, el viatger de les mil paraules, de la companyia La dependent sobre Francesc Eiximenis a la Sala l'Horta que hem vist amb els alumnes de 3r i 4t d'ESO.
I m'ha agradat perquè ha estat pur teatre: paraula, gest i la màgia de ficcionar una realitat molt llunyana i acostar-nos-la-hi i, així, fer-nos-la entendre.
Una realitat tan llunyana com la del món d'Eiximenis (Ei-xi-me-nis!), que, ja ho sabíem, fou un frare franciscà (no com el pare Vicent, que fou dominic).
M'ha agradat la idea d'uns atabalats frares mendicants del segle XXI que, davant l'ensurt de veure anul·lada la conferència d'un erudit (a qui -ens ho han demanat els actors des de l'escenari!- ja suplirem els mestres i el Google i la Viquipèdia, i...) al voltant de la vida i obra de Francesc Eiximenis (Ei-xi-me-nis!), improvisen la posada en escena de l'obra del frare homenatjat, Contes i faules, de manera que assistim, també, a un repàs de la tipologia bàsica (de personatges, espais i adoctrinaments) dels exempla medievals, que també coneixíem de l'aula.
Així, hem vist els liberals i menestrals dels diferents gremis de la ciutat: advocats, llauradors, pescaters, metges, sabaters i aquells anacrònics funcionaris que havien de donar llicència al nostre frare franciscà per a fer arribar als jurats de la ciutat el Regiment de la cosa pública; hem tornat a veure com són caracteritzades les dones per l'home medieval (talment com ara ho fan moltes sèries de televisió, n'hem parlat, no?) i, fins i tot, és probable que alguns de nosaltres hàgem recordat els acabats de llegir Contes de Canterbury, i la burla que aquests contenien del comportament i les maneres de ser de personatges que encarnaven tot un col·lectiu (estudiants, monjos, cuiners...), tot un gremi.
I, sobretot, m'ha agradat el contrast entre Francesc Eiximenis (Ei-xi-me-nis!) i Vicent Ferrer, el franciscà i el dominic, el teòleg discret i el predicador de masses, l'escriptor gairebé oblidat per la posteritat no especialitzada i l'omnipresent showman religiós, venerat fins als nostres dies per la posteritat popular, i no.
I amb tant d'humor basat en la paraula, en el joc lingüístic, en la ironia històrica hagiogràfica:

-Ah! telefonada de l'Abat!
-Alabat sia Déu!

Sant Vicent, dit en alt (Timete Deum), passa avant, passa arrere, al ritme de les reverències del funcionari:
-Passe, pare; passe, pare...

El mateix funcionari que, de seguida, es penedeix d'haver-se oferit al dominic per resoldre-li uns problemetes amb l'aigua, perquè:
-Ja se sap, pare, vós amb una roca i una canya i... vinga el xooorro!

M'ha agradat molt perquè, juntament amb d'altres activitats organitzades per l'AVL per conmemorar el 600 aniversari de la mort de Francesc Eiximenis, promou i reivindica la figura d'aquest autor català que va estimar pregonament la ciutat i el regne de València, autor que, als consellers de la dita ciutat, va adreçar l'obra que contenia reflexions i consells per a ben conduir el govern del Cap i Casal, el ja esmentat, Regiment de la cosa pública, el qual conté una apassionada lloa de València, imitada durant segles, fins i tot i sense ni sospitar-ho, per innumerables comissions falleres i d'altra mena d'actes festius i mai, mai, superada.
Francesc Eiximenis és un dels grans autors de la nostra alta literatura, una de les grans figures de la l'alta cultura dels valencians, que mereix lectura, estudi, estima i reconeixement.
Francesc Eiximenis, als nostres dies, dóna nom a un petit carrer al bell cor del barri valencià del Cabanyal, on els hereus d'aquells històrics jurats no hi han respectat ni el nom d'aquell teòleg que tant i tant va escriure amb un, cristià sentiment -això sí- de servei públic, si em permeteu ara, a mi, l'anacronisme; i de millora de la societat on vivia.

Mostra Francesc Eiximenis en un mapa més gran

Facebook

Al Departament de Valencià li entusiasma que l'IES Ramon Muntaner siga a Facebook. Seguim-lo, doncs!

Més lectura...

A petició d'alguns alumnes, s'amplia el llistat del possibles lectures per al tercer trimestre amb la continuació de "Mor una vida, es trenca un amor" de Joan Pla.

Només la mar

LLIBRE DE LECTURA 1r ESO. Empar

El llibre de lectura corresponent a la tercera avaluació és:

- Àlex i Cia. Detectius. Jesús Cortés. Ed. Bromera.

Heu d'entregar un resum de cada capítol, escrit a mà, amb cal.ligrafia, ortografia i presentació acurades. També escriureu una opinió crítica.

Heu d'entregar el treball, com a màxim, el dia 7 de maig.

LLIBRES DE LECTURA 2n ESO. Empar

Podeu triar com a lectura obligatòria, un d'aquestos llibres:

- Temps de conquesta. Enric Lluch. Ed. Bromera
- Cartes d'hivern. Agustín Fernández Paz. Ed. Bromera
- Les confessions de Titus Burns. Jesús Cortés. Ed. Bromera

Fareu un examen escrit sobre la lectura la setmana del 3 al 7 de maig.

Continguts 3a avaluació 1r ESO D

En aquest enllaç trobareu els continguts de la 3a avaluació. I prepareu-vos-hi, que marxem de viatge!

Continguts 3a avaluació 3r ESO A

En aquest enllaç trobareu els continguts de la tercera avaluació,i com que ja és primavera, reprenem amb poesia...

Continguts 3a avaluació 2n ESO C

En aquest enllaç trobareu els continguts de la tercera avaluació, que, ja ho sabem, la volem poètica:

El gran rei i el cronista gran. O a l'inrevés.

El passat dilluns 22 de març, l'única tomba reial de la Corona d'Aragó que mai no havia estat profanada es va obrir per tal d'aprofundir l'estudi científic i el coneixement històric que a hores d'ara tenim sobre una determinada època -el segle XIII- i una determinada dinastia -la del Casal de Barcelona- de la nostra trajectòria com a poble.

(Pere el Gran a Flickr)

Del fill de Jaume I, el rei Pere el Gran (III d'Aragó, II de Catalunya i I de València), el poeta italià Dante Alighieri, escriu a la Divina Comèdia, fent-lo compartir Purgatori amb tot de pínceps negligents, que d'ogne valor portò la cinta:

Aquell que sembla tan robust, i canta
acompassat amb el del nas viril,
portà cenyit el cordó del valor;

Divina Comèdia, Versió de J.F. Mira

És a dir, com el seu sobrenom indica, el rei Pere fou vist com un home valerós i ple de virtuts pels seus coetanis, entre els quals, a més de Dant, trobem el nostre estimat cronista, qui, a més, dóna nom al nostre centre, En Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner va tindre una vida molt i molt intensa com mostren la seua crònica i aquest mapa biogràfic:

Mostra El decurs vital de Ramon Muntaner en un mapa més gran

I així, ell mateix ens ho conta a la crònica:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e trescents vint-e-cinc.
E estan jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l'Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
- Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Per tant, a seixanta anys, Ramon Muntaner, retirat en una alqueria de la seua propietat que hi havia a Xirivella creu rebre en somnis una autorització divina per a (d)escriure les grans meravelles que sap que ha viscut.
I entre aquestes meravelles històriques hi ha les gestes de Pere el Gran, a qui presenta com just hereu de son pare, el bon rei En Jaume, i, de fet, el fa segon conqueridor d'aquestes nostres terres:

E lo dit senyor infant En Pere, així com aquell qui era de pus alt cor e de mellor que null qui anc fos nat ne creu que neixerà, ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder. E pres comiat del rei son pare, qui el beneí e el senyà e li donà la sua gràcia. E tantost pensà de venir e'l regne de València ab rics-hòmens, cavallers e peons de Catalunya e Aragon. E con fo en la ciutat de València, pensà d'ordonar sos rics-hòmens e cavallers ciutadans, e almogàvers e sirvents de mainada, e hòmens de mar; e departí'ls tots lla on veïa que faïen major ops.
E ell anà-se'n vers Xàtiva, e sí es trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoi, e desconfí-los e los menà tots a mort e a confusió. E puis va d'altra part e féu atretal; així que con hom se pensava que fos en un lloc, ell era en altre, e lla on no podia anar a cavall, anava a peu ab los almogàvers.
E així menà tan fortmen la guerra, que els sarraïns no es sabien que es fessen; que lla on cuidaven ésser pus sauls, en aquell lloc los prenia e los ouceïa, e en captivava aquells que es volia: així, que la mort e la paor los mès e'l cor, en tal manera que no sabien a què se'n presessen. E sí es pensaren que faessen ajust en un fort castell qui és a una llega prop de Xàtiva, qui ha nom Montesa, e que d'aquell lloc darien damnatge a tota la terra.
E lo dit senyor infant sabé lo llur propòsit per espies que tenia entre ells, e lleixa-hi ajustar grans gents. E un matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu, e aprés tramés per tota sa terra , a sos rics-hòmens e cavallers, que venguessen a ell e així se feu com ell los ho manà. Enaixí que hi venc la host de la ciutat de València e de totes les viles del regne. E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell.
E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren: així que segurament hom pot ben dir que el dit senyor infant En Pere conqué partida del regne, altra vegada, de València. Enaixí que tots jorns les novelles anaven al rei son pare, dels grans ardiments, cavalleries, almogaveries e assaigs que el dit senyor infant faïa sobre los moros, de què ell havia gran goig i gran plaer.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Ramon Muntaner se sabia testimoni històric dels importants fets que considerava haver viscut -i que, certament, va viure- i volia deixar-ne constància escrita per a la posteritat.
Aquesta posteritat, ara, som nosaltres. Una posteritat que vestida, com veiem a les fotografies de l'inici d'aquesta entrada, de blanc científic, pot obrir un sepulcre segellat fa més de 700 anys i saber tantíssimes coses que ni el rei ni el cronista no hagueren mai imaginat -i d'haver-ho fet, hagueren suposat idees del dimoni!
Una posteritat que comptarà, gràcies a l'estudi i als avanços científics de segles, fins i tot amb una reconstrucció facial del mateix rei!



El rei, doncs, esdevé ara el veritable cronista. Potser no en serà un de tan apassionat com el vell Muntaner, però sí de tan gran com aquell.
Esperem, impacientment, les conclusions de l'equip investigador!

I per acaronar també l'oïda, aquest Mentem meam ledit dolor, un plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV, avantpassat del rei Pere. Plany compost pels monjos de Ripoll el segle XII, que trobareu en el treball The Forgotten Kingdom de Jordi Savall, que podeu escoltar al Spotify.

El gran rei i el cronista gran. O a l'inrevés.

El passat dilluns 22 de març, l'única tomba reial de la Corona d'Aragó que mai no havia estat profanada es va obrir per tal d'aprofundir l'estudi científic i el coneixement històric que a hores d'ara tenim sobre una determinada època -el segle XIII- i una determinada dinastia -la del Casal de Barcelona- de la nostra trajectòria com a poble.

(Pere el Gran a Flickr)

Del fill de Jaume I, el rei Pere el Gran (III d'Aragó, II de Catalunya i I de València), el poeta italià Dante Alighieri, escriu a la Divina Comèdia, fent-lo compartir Purgatori amb tot de pínceps negligents, que d'ogne valor portò la cinta:

Aquell que sembla tan robust, i canta
acompassat amb el del nas viril,
portà cenyit el cordó del valor;

Divina Comèdia, Versió de J.F. Mira

És a dir, com el seu sobrenom indica, el rei Pere fou vist com un home valerós i ple de virtuts pels seus coetanis, entre els quals, a més de Dant, trobem el nostre estimat cronista, qui, a més, dóna nom al nostre centre,En Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner va tindre una vida molt i molt intensa com mostren la seua crònica i aquest mapa biogràfic:

Mostra El decurs vital de Ramon Muntaner en un mapa més gran

I així, ell mateix ens ho conta a la crònica:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e trescents vint-e-cinc.
E estan jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l'Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
- Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Per tant, a seixanta anys, Ramon Muntaner, retirat en una alqueria de la seua propietat que hi havia a Xirivella creu rebre en somnis una autorització divina per a (d)escriure les grans meravelles que sap que ha viscut.
I entre aquestes meravelles històriques hi ha les gestes de Pere el Gran, a qui presenta com just hereu de son pare, el bon rei En Jaume, i, de fet, el fa segon conqueridor d'aquestes nostres terres:

E lo dit senyor infant En Pere, així com aquell qui era de pus alt cor e de mellor que null qui anc fos nat ne creu que neixerà, ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder. E pres comiat del rei son pare, qui el beneí e el senyà e li donà la sua gràcia. E tantost pensà de venir e'l regne de València ab rics-hòmens, cavallers e peons de Catalunya e Aragon. E con fo en la ciutat de València, pensà d'ordonar sos rics-hòmens e cavallers ciutadans, e almogàvers e sirvents de mainada, e hòmens de mar; e departí'ls tots lla on veïa que faïen major ops.
E ell anà-se'n vers Xàtiva, e sí es trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoi, e desconfí-los e los menà tots a mort e a confusió. E puis va d'altra part e féu atretal; així que con hom se pensava que fos en un lloc, ell era en altre, e lla on no podia anar a cavall, anava a peu ab los almogàvers.
E així menà tan fortmen la guerra, que els sarraïns no es sabien que es fessen; que lla on cuidaven ésser pus sauls, en aquell lloc los prenia e los ouceïa, e en captivava aquells que es volia: així, que la mort e la paor los mès e'l cor, en tal manera que no sabien a què se'n presessen. E sí es pensaren que faessen ajust en un fort castell qui és a una llega prop de Xàtiva, qui ha nom Montesa, e que d'aquell lloc darien damnatge a tota la terra.
E lo dit senyor infant sabé lo llur propòsit per espies que tenia entre ells, e lleixa-hi ajustar grans gents. E un matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu, e aprés tramés per tota sa terra , a sos rics-hòmens e cavallers, que venguessen a ell e així se feu com ell los ho manà. Enaixí que hi venc la host de la ciutat de València e de totes les viles del regne. E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell.
E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren: així que segurament hom pot ben dir que el dit senyor infant En Pere conqué partida del regne, altra vegada, de València. Enaixí que tots jorns les novelles anaven al rei son pare, dels grans ardiments, cavalleries, almogaveries e assaigs que el dit senyor infant faïa sobre los moros, de què ell havia gran goig i gran plaer.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Ramon Muntaner se sabia testimoni històric dels importants fets que considerava haver viscut -i que, certament, va viure- i volia deixar-ne constància escrita per a la posteritat.
Aquesta posteritat, ara, som nosaltres. Una posteritat que vestida, com veiem a les fotografies de l'inici d'aquesta entrada, de blanc científic, pot obrir un sepulcre segellat fa més de 700 anys i saber tantíssimes coses que ni el rei ni el cronista no hagueren mai imaginat -i d'haver-ho fet, hagueren suposat idees del dimoni!
Una posteritat que comptarà, gràcies a l'estudi i als avanços científics de segles, fins i tot amb una reconstrucció facial del mateix rei!



El rei, doncs, esdevé ara el veritable cronista. Potser no en serà un de tan apassionat com el vell Muntaner, però sí de tan gran com aquell.
Esperem, impacientment, les conclusions de l'equip investigador!

I per acaronar també l'oïda, aquest Mentem meam ledit dolor, un plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV, avantpassat del rei Pere. Plany compost pels monjos de Ripoll el segle XII, que trobareu en el treball The Forgotten Kingdom de Jordi Savall, que podeu escoltar al Spotify.