El gran rei i el cronista gran. O a l'inrevés.

El passat dilluns 22 de març, l'única tomba reial de la Corona d'Aragó que mai no havia estat profanada es va obrir per tal d'aprofundir l'estudi científic i el coneixement històric que a hores d'ara tenim sobre una determinada època -el segle XIII- i una determinada dinastia -la del Casal de Barcelona- de la nostra trajectòria com a poble.

(Pere el Gran a Flickr)

Del fill de Jaume I, el rei Pere el Gran (III d'Aragó, II de Catalunya i I de València), el poeta italià Dante Alighieri, escriu a la Divina Comèdia, fent-lo compartir Purgatori amb tot de pínceps negligents, que d'ogne valor portò la cinta:

Aquell que sembla tan robust, i canta
acompassat amb el del nas viril,
portà cenyit el cordó del valor;

Divina Comèdia, Versió de J.F. Mira

És a dir, com el seu sobrenom indica, el rei Pere fou vist com un home valerós i ple de virtuts pels seus coetanis, entre els quals, a més de Dant, trobem el nostre estimat cronista, qui, a més, dóna nom al nostre centre,En Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner va tindre una vida molt i molt intensa com mostren la seua crònica i aquest mapa biogràfic:

Mostra El decurs vital de Ramon Muntaner en un mapa més gran

I així, ell mateix ens ho conta a la crònica:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e trescents vint-e-cinc.
E estan jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en l'Horta de València, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestit de blanc qui em dix:
- Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Per tant, a seixanta anys, Ramon Muntaner, retirat en una alqueria de la seua propietat que hi havia a Xirivella creu rebre en somnis una autorització divina per a (d)escriure les grans meravelles que sap que ha viscut.
I entre aquestes meravelles històriques hi ha les gestes de Pere el Gran, a qui presenta com just hereu de son pare, el bon rei En Jaume, i, de fet, el fa segon conqueridor d'aquestes nostres terres:

E lo dit senyor infant En Pere, així com aquell qui era de pus alt cor e de mellor que null qui anc fos nat ne creu que neixerà, ab gran pagament e alegre reebé lo dit poder. E pres comiat del rei son pare, qui el beneí e el senyà e li donà la sua gràcia. E tantost pensà de venir e'l regne de València ab rics-hòmens, cavallers e peons de Catalunya e Aragon. E con fo en la ciutat de València, pensà d'ordonar sos rics-hòmens e cavallers ciutadans, e almogàvers e sirvents de mainada, e hòmens de mar; e departí'ls tots lla on veïa que faïen major ops.
E ell anà-se'n vers Xàtiva, e sí es trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoi, e desconfí-los e los menà tots a mort e a confusió. E puis va d'altra part e féu atretal; així que con hom se pensava que fos en un lloc, ell era en altre, e lla on no podia anar a cavall, anava a peu ab los almogàvers.
E així menà tan fortmen la guerra, que els sarraïns no es sabien que es fessen; que lla on cuidaven ésser pus sauls, en aquell lloc los prenia e los ouceïa, e en captivava aquells que es volia: així, que la mort e la paor los mès e'l cor, en tal manera que no sabien a què se'n presessen. E sí es pensaren que faessen ajust en un fort castell qui és a una llega prop de Xàtiva, qui ha nom Montesa, e que d'aquell lloc darien damnatge a tota la terra.
E lo dit senyor infant sabé lo llur propòsit per espies que tenia entre ells, e lleixa-hi ajustar grans gents. E un matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu, e aprés tramés per tota sa terra , a sos rics-hòmens e cavallers, que venguessen a ell e així se feu com ell los ho manà. Enaixí que hi venc la host de la ciutat de València e de totes les viles del regne. E assetjà lo dit lloc de Montesa, e tenc-lo en tal manera assetjat, e tant, tro que hac lo dit lloc, que es reteren a ell.
E pus lo dit lloc de Montesa fo retut, tots los llocs qui es foren alçats se reteren: així que segurament hom pot ben dir que el dit senyor infant En Pere conqué partida del regne, altra vegada, de València. Enaixí que tots jorns les novelles anaven al rei son pare, dels grans ardiments, cavalleries, almogaveries e assaigs que el dit senyor infant faïa sobre los moros, de què ell havia gran goig i gran plaer.

R. Muntaner, Crònica, vol. 1 ED. 62

Ramon Muntaner se sabia testimoni històric dels importants fets que considerava haver viscut -i que, certament, va viure- i volia deixar-ne constància escrita per a la posteritat.
Aquesta posteritat, ara, som nosaltres. Una posteritat que vestida, com veiem a les fotografies de l'inici d'aquesta entrada, de blanc científic, pot obrir un sepulcre segellat fa més de 700 anys i saber tantíssimes coses que ni el rei ni el cronista no hagueren mai imaginat -i d'haver-ho fet, hagueren suposat idees del dimoni!
Una posteritat que comptarà, gràcies a l'estudi i als avanços científics de segles, fins i tot amb una reconstrucció facial del mateix rei!



El rei, doncs, esdevé ara el veritable cronista. Potser no en serà un de tan apassionat com el vell Muntaner, però sí de tan gran com aquell.
Esperem, impacientment, les conclusions de l'equip investigador!

I per acaronar també l'oïda, aquest Mentem meam ledit dolor, un plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV, avantpassat del rei Pere. Plany compost pels monjos de Ripoll el segle XII, que trobareu en el treball The Forgotten Kingdom de Jordi Savall, que podeu escoltar al Spotify.